Assaborint l’oceà Pacífic
Dimarts anava a ser el dia de Big Sud. Lamentablement, ara ja havíem de enfilar directament cap a San Francisco i tocaven renúncies: el dia anterior ja havíem descartat una ruta de muntanya per Ojai que ens havien recomanat. Durant el dimarts anàvem a recórrer la part final de el viatge en un únic dia (el primer va ser la ruta dels parcs i el segon la ruta 66).
Ens prenem el nostre temps per gaudir del matí a Santa Bàrbara i al migdia vam començar ruta amb un llarg enllaç fins San Luis Obispo, on comença la inigualable Ruta 1 en el seu recorregut al costat de l’oceà. Una carretera màgica. Per als que viuen a Catalunya, una mena de Sant Feliu-Tossa però deu o dotze vegades seguides. O alguna cosa així com la carretera costanera del Salvador en versió llarguíssima. O aquesta altra carretera increïble que és la que va des de Rio de Janeiro a Sao Paulo per la costa. O alguns trams de la carretera que recorre costa pacífica del Perú i Xile. I altres carreteres en molts llocs que tenen la seva màxima expressió en un traçat juganer en comunió amb el mar. Carreteres suggerents, per rodar i sentir i somiar.
La 1 és una carretera meravellosa. Vas passant enclavaments d’allò més al·lucinant per viure. Casetes al costat de la platja que semblava que existien només en les pel·lícules (segur que s’ha rodat més d’una vegada). Per als que tinguin pressa, l’autopista circula una trentena de milles per l’interior, però no ens interessa. A estones veiem surfistes i kitesurfistes.
Una sorpresa en el camí és el castell de Hearst, que apareix en Ciutadà Kane, d’Orson Welles. Hearst era un excèntric milionari propietari de molts mitjans de premsa que comprava coses compulsivament i es va fer construir aquest faraònic castell. La pel·lícula d’Orson Welles era una crítica social estava basada en aquest singular personatge.
Una altra parada al camí és una platja que han escollit els lleons marins per descansar. Centenars d’ells s’amunteguen en una platja que sembla plena de banyistes en un diumenge d’estiu. Allà estan rebolcant a la sorra tot el dia. Dura vida la d’aquests animals!
Seguim la carretera sense fi. Sempre a la banda de la mar, de vegades més a prop de la riba i en altres ocasions rodant més alts en el penya-segat. Un dia ple d’imatges de “salvapantalles”, d’aquests que et fan enamorar encara més de el plaer de viatjar en moto.
Definitivament, la costa entre Los Angeles i San Francisco es mereixien més d’un dia. I en Dubbelju, la casa de lloguer, tenen atractives motos per llogar alguna durant uns dies i dedicar-lo a les corbes i la costa: Thruxton, Multistrada, GS s, … En fi, deixem les temptacions per al futur.
L’objectiu del dia era arribar a Santa Creu però la ruta es fa llarga amb les parades, les corbes i els quilòmetres que ja pesen el seu després de tants dies. Encara que ens feia il·lusió arribar a Santa Creu per les referències de la ciutat, vam decidir parar a Monterey. Monterey només em sona pel proper Circuit de Laguna Seca. Com totes les ciutats d’aquesta zona de costa, és un lloc deliciós per viure, molt cuidat i de ritme reposat. Trobem un lloc confortable per a l’última nit en ruta. Arribem cansats d’un dia intens ia la carretera, però rescatem forces per a una bona últim sopar en ruta.
Ficha de ruta dia 12: dimarts 6 d’ abril de 2010
Itinerari: Santa Bárbara Ruta 101 – Gaviota – Los Alamos – Santa Maria – Arroyo Grande – San Luis Obispo – Ruta 1 – Cayucos – San Simeon – Castillo Hearst – Lucia – Big Sur – Carmel Highlands – Monterey
Distancia recorrida: 242 milles (390 Kilómetres)
Distancia acumulada: 2.303 milles (3.714 Kilómetres)