Rumb als parcs nacionals
Al matí, el dissabte va aparèixer lluminós. Després d’un bon esmorzar, vam posar rumb a Parc Nacional de Yosemite, el primer punt d’interès en la ruta. L’obsessió nocturna de el dia anterior per trobar la Ruta 4 ens fa arrencar amb el pilot automàtic posat. Després d’un parell de pobles i uns quants quilòmetres ens vam adonar que el camí correcte a seguir a partir d’Angels Camp era la 49. Marxa enrere. De totes maneres, no ens va saber greu la “excursió” extra ja que el paisatge és pintoresc. Amèrica del Nord profunda.
Avui ens fixem més en el trànsit i reparem en la quantitat de pick-ups (enormes) amb els que ens creuem: són més nombrosos que els cotxes. A més, estan personalitzats de totes les maneres possibles : n’hi ha elevats, alguns altíssims, altres baixíssims, amb tot tipus de caixes, estris i remolcs. És una cultura diferent al que estem acostumats.
Es tracta d’un entorn rural calcat a el de qualsevol pel·lícula o sèrie de televisió : aquí t’adones de la poca imaginació tenen els guionistes i directors de cinema de Hollywood !. Reprenem la Ruta 49 en direcció a Yosemite. La carretera comença a pujar de manera constant i el paisatge va canviant: cada vegada més muntanyós i amb arbres que ens semblaven grans (encara no havíem descobert les sequoies). El dia segueix assolellat tot i que la temperatura és baixa. El fred serà una constant durant el viatge, més del que s’esperava.
Trobem poques motos a la ruta, que es reparteixen a parts més o menys iguals entre BMW ‘si Harleys. Comencem a veure una mica de neu en els marges de la carretera. Aviat, la neu és abundant en a banda i banda de la carretera tot i que l’asfalt està impecablement net. En el camí a Yosemite hem parat un parell de vegades a prendre cafès calents, i la gent sempre és oberta, amable i preguntona.
A l’arribar l’entrada de el Parc, es confirma el que ens havia explicat Wolfgang (de dubbelyu): el mític port de muntanya Tioga Pass està tancat durant l’hivern . Les màquines llevaneu no entren a netejar la carretera fins a primers de maig. Les parets de pedra i les cascades ens acompanyen durant un bon nombre de quilòmetres en un preciós traçat que va vorejant un riu per ambdós marges.
El Centre de Visitants de el Parc és molt gran amb nombroses botigues, oficines d’informació, hotels i diversos campaments. Tot això construït amb gràcia i respecte per l’entorn. Hi ha un petit espai per aparcar les motocicletes en què gairebé totes les motos són Harleys. Hi autobusos gratuïts que recorren els punts d’interès des dels que s’inicien les excursions a píe. És una llàstima: podíem estar una setmana o més sense sortir de parc i amb prou feines tindrem unes hores.
Vam escollir una petita excursió a l’proper Mirror Lake, que va ser un agradable passeig. Es tracta d’un llac d’aigües tranquil·les que reflecteixen la muntanya com un mirall. En total, un parell d’hores caminant. Un petit truc per als viatges ruters en els quals s’ha d’anar amb moto i caminar, és utilitzar unes botes de muntanyisme en lloc d’unes botes de moto amb les quals no es pot caminar. Es tracta de trobar un cert grau de compromís que permeti la comoditat en les diverses facetes de el viatge.
Al Parc Nacional de Yosemite havia moltíssima gent visitant el Parc , encara que en cap moment hi ha sensació d’aclaparament. Té una extensió enorme i està ben muntat. A diferència dels parcs espanyols, es paga una entrada de 20 dòlars per vehicle, però hi ha uns serveis que ho justifiquen.
Queda pendent tornar algun dia a perdre pel Parc …
Passaven les tres de la tarda quan vam decidir abandonar el centre de el Parc Nacional de Yosemite en previsió que ens tocaria buscar el lloc per dormir fora de Parc . Era dissabte, ia més no un dissabte qualsevol: el inici de la Setmana Santa . Evidentment, no hi havia ni una plaça hotelera disponible dins de el Parc i fins i tot els nombrosos càmpings estaven plens d’autocaravanes de tota mena.
La ruta per sortir de el Parc, en direcció sud per la carretera 41, va ser tan atractiva com l’entrada. La carretera té bastant revolts i un fort desnivell, però és molt ampla i les corbes tenen un gran ràdio de manera que la Harley es condueix bé. A punt de sortir de Parc arribem a Wawona on hi havia un hotel preciós. De postal. Ja era prou tard com per pensar en quedar-nos, i un sorprenent rètol de “Vacancy” ens va fer plantejar-nos trencar la guardiola en el segon dia per quedar-nos-hi. Quan vaig anar a taulell a preguntar si tenien habitació i em van mirar com si fos un extraterrestre em vaig adonar que no anàvem a dormir allà. “Vacancy? No, It ‘sa mistake “. En el fons, encara sort que no tenien habitació: 300 dòlars per una nit hagués trencat el nostre pressupost per a la resta de el viatge.
Continuem la ruta i després d’uns quants quilòmetres més de baixada arribem a Oakhurst, el primer poble fora dels límits de Parc. Va resultar estar ple de motels i vaig cometre un altre error de llibre: desaprofitar l’última hora de llum del dia recorrent una dotzena de motels amb preus similars, habitacions semblants, recepcions clonades i instal·lacions mimètiques . Resumint, amb haver-nos quedat en algun dels dos o tres primers hagués estat suficient. Lliçó apresa per a la resta de el viatge. L’única cosa bona d’aquesta particular ruta dels motels va ser haver localitzat un restaurant de peix que semblava familiar i agradable. Tampoc hi havia gran cosa per visitar a Oakhurst.
Mentre esperàvem que ens portessin els plats, hi havia a la taula un jueguecito d’aquests en els quals cal pescar peixets imantats amb una canyeta. Com dos nens, vam estar una bona estona jugant. Només cap a un parell de dies que estàvem de viatge i ja teníem aquesta sensació d’absència que regalen els viatges. Cada dia, un lloc diferent. Cada dia, molts paisatges. Cada dia, moltes vivències. Cada dia, un món nou. Ruptura amb la rutina.
Fitxa de ruta dia 2: dissabte 27 de març de 2010
Itinerario: Angels Camp – (Ruta 49) – Melones – Sonora – Jamestown – Chinese Camp – (Ruta 120) – Groveland – Buck Meadows – Entrada Parque Yosemite – (Cruce Ruta 120 a Ruta 41) – Yosemite Village – Yosemite West – Wawona – Sortida Parc Yosemite – Oakhurst.
Distancia recorrida: 176 milles (284 quilòmetres)
Distancia acumulada: 324 milles (523 quilòmetres)