![\"\"](\"https:\/\/www.pautravelmoto.com\/wp-content\/uploads\/2018\/10\/DSC01954-300x225.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Si a inicis de 2010 m’haguessin preguntat pels meus plans de viatge en moto per a aquest any, mai hagu\u00e9s dit que anava a rec\u00f3rrer l’oest americ\u00e0 sobre una Harley. No \u00e9s que no se m’hagu\u00e9s passat pel cap, per\u00f2 era un d’aquests pendents eterns.<\/p>\n
Tot va comen\u00e7ar amb les ofertes d’Iberia a mitjans de gener. A casa vam comentar que feia temps que no realitz\u00e0vem un viatge sense motos, aix\u00ed que mirem bitllets i vam acabar comprant un per passar la Setmana Santa a San Francisco. A fer el turista de a p\u00ede. Per\u00f2 uns dies m\u00e9s tard vaig comen\u00e7ar a comentar la possibilitat de rec\u00f3rrer una part de la Ruta 66 en una Harley. Total, \u00abposats a llogar un cotxe, millor llogar una moto\u00bb. Quan vam voler donar-nos compte, ja ho hav\u00edem embolicat de el tot: lloguer de 13 dies d’una Harley-Davidson Electra Glide. En fi, ja se sap que la cabra tira a la muntanya, i que les motos ens agraden m\u00e9s que un caramel a un nen.<\/p>\n
Un parell d’anys ja havia llogat una Harley Electra Glide a M\u00farcia per rec\u00f3rrer durant un parell de dies la regi\u00f3. I la veritat \u00e9s que em va agradar. D’entrada, no les tenia totes respecte a si la gaudiria o no. I encara que \u00e9s una moto molt pesada, la veritat \u00e9s que es deixa conduir molt b\u00e9. T’integres en el paisatge i ho gaudeixes. A les dues vegades que vaig haver rascat les plataformes ja em vaig adonar que m’ho havia de prendre amb m\u00e9s tranquil\u00b7litat. Dit i fet. Bona m\u00fasica per acompanyar els compassos de la Harley i va ser un viatge de tres dies molt agradable.<\/p>\n
El pla d’aquest viatge comen\u00e7a a San Francisco. D’aqu\u00ed anirem a veure un parc de Sequoies, i despr\u00e9s cap a Yosemite i Death Valley. El tram de la Vall de la Mort \u00e9s un dels que m\u00e9s em ve de gust, encara que s\u00e9 que ens torrarem a el sol. Per\u00f2 el paisatge de desolaci\u00f3 lunar i solitud crec que valdr\u00e0 la pena. Despr\u00e9s, creuarem el Desert de Mohave fins arribar a Las Vegas, que ser\u00e1solo una etapa per arribar a Grand Canyon, un altre dels punts clau de el viatge. Ser\u00e0 l’extrem est del nostre viatge. D’aqu\u00ed anirem a buscar la m\u00edtica ruta 66.<\/p>\n
B\u00e9, la ruta 66 o el que quedi d’ella. Pel que he estat llegint, sembla que de la ruta cl\u00e0ssica nom\u00e9s queden trams que cal buscar entre les modernes autopistes. Per\u00f2 \u00e9s igual. El mateix nom t\u00e9 molta for\u00e7a i tinc ganes de rec\u00f3rrer aquests trams amb aquests motels de carretera que hem vist tantes vegades a les pel\u00b7l\u00edcules. Bagdad Caf\u00e8, per exemple. Sempre a l’oest. Fins tornar a la vora d’l’Oce\u00e0 Pac\u00edfic.<\/p>\n
Tothom presenta als Angeles com una ciutat dif\u00edcil. No obstant aix\u00f2, em ve de gust perdrem per aquest univers d’autopistes sense fi. \u00c9s estrany que \u00e9s un.<\/p>\n
Finalment, el pla \u00e9s remuntar la costa en direcci\u00f3 nord (Santa B\u00e0rbara, …) per tornar a San Francisco.<\/p>\n
En total, un parell de setmanes per a un viatge d’aquests que cal fer alguna vegada a la vida.<\/p>\n<\/span>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Un viatge m\u00edtic Si a inicis de 2010 m’haguessin preguntat pels meus plans de viatge en moto per a aquest any, mai hagu\u00e9s dit que anava a rec\u00f3rrer l’oest americ\u00e0 […]<\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_et_pb_use_builder":"","_et_pb_old_content":"","_et_gb_content_width":"","_joinchat":[],"footnotes":""},"categories":[274],"tags":[],"class_list":["post-26390","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-motoviajes-ca"],"yoast_head":"\n